La Mariette, amb el seu parlar afable, natural i planer, ens explica facècies de Josep Llorens Artigas i ho estructura amb el fil conductor de cinquanta-cinc fotografies on surt el seu pare, sempre amb alguna cosa al cap, un barret, una gorra o, fins i tot, uns estalvis enormes de vímet, com una corona de sant d´Olot. Palla, feltre, pèl de castor, llana, peluix de seda, punt de ganxet conformen un repertori divertit, com si es tractés d´un espectacle de varietats en què l´actor principal entra i surt, canviant cada vegada d´imatge, com Fregoli, que tant delectava Brossa i Tàpies. "Amb il·lustracions de l´Anna-Lina i un petit comentari per a cadascuna. Aurora Gasull va accedir a ajudar-me per posar en ordre tot aquell recull, i Àlex Susanna em va donar la idea per al títol. Tot escrivint, em vaig anar engrescant i així és com, finalment, les anècdotes que havia sentit explicar al meu pare s´han anat barrejant amb els records de la meva vida, més que no pas amb els barrets". (Mariette Llorens)
