En els temps més foscos de la dictadura, hi ha encara qui resisteix. Són ombres que travessen el país d´amagat, antics soldats republicans i maquisards de la resistència francesa que formen part de la guerrilla urbana. No accepten la ignomínia d´un règim criminal i despietat, encara que ho hagin de pagar amb la seva vida. Els protagonistes d´Oblidades ombres formaven part d´una generació plena de projectes que no es van arribar a complir mai. Els horribles esdeveniments del segle XX que van haver de viure van esborrar les seves esperances, malgrat que alguns d´ells van continuar lluitant fins al final. Ramon Breu, després de Les llàgrimes del dictador i El dia dels Beatles, ens ofereix de nou una novel·la d´acció trepidant i dinàmica, amena i en ocasions crua, plena de situacions sorprenents i desconegudes. Amb Oblidades ombres, l´autor tanca la seva important «trilogia de la memòria», que ha dedicat a la recuperació d´una època fonamental de la nostra història contemporània. Ara, potser tan sols cal confiar que la dignitat dels seus protagonistes -tot i ser ombres, invisibles i oblidades- sigui encara
