Alfons el Magnànim va ser un dels monarques més brillants del segle xv. Malgrat tot, «els tres reis trastàmares han estat figures incòmodes per a la historiografia catalana», escriu Flocel Sabaté. Vicens Vives destacava que l´originalitat històrica del Magnànim es fonamenta en el fet d´haver centrat l´eix dels seus dominis en el regne de Nàpols, conquerit el 1442 i convertit en el centre de l´Imperi catalanoaragonès. I hi afegeix: «En donar a la seva conquesta una existència´ italiana, el Magnànim l´empeltà d´idees catalanes, perquè només Catalunya havia tingut idees mediterrànies en la Corona d´Aragó». Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols, va sotmetre el papat a la seva voluntat, va doblegar el poder de Gènova i va combatre els avançaments turcs als Balcans. Des de Nàpols i Sicília va contribuir a la fructificació del Renaixement fent de mecenes de les arts i dels sabers. Ara és el moment de retornar a l´única aproximació rigorosa i completa escrita sobre el Magnànim, l´obra d´Alan Ryder, publicada el 1990 després d´una llarga i intensa recerca. Juntament amb El naufragi de Catalunya. La guerra Civil Catalana del segle xv, Ryder completa la història dels moments crucials del nostre passat. Des d´aquests dos llibres magníficament escrits, com indica Abel Cutillas, «es pot començar a refer la història de Catalunya». «Una obra monumental, completa i equilibrada, que aprofundeix en un personatge que va néixer i es va formar com a noble castellà, va esdevenir hereu de la Corona d´Aragó i afrontà les tensions polítiques i socials dels territoris rebuts, alhora que s´endinsava en una realitat mediterrània que el conduiria a esdevenir un príncep italià, portador de les profecies que el definien com a defensor de la Cristiandat enfront del perill turc i receptor i impulsor d´un nou concepte de monarquia, amarat d´Humanisme. Ryder és capaç d´encaixar els diferents vessants d´aquesta realitat complexa i posar la figura del Magnànim en el seu lloc històric. Per això, a hores d´ara, la seva aportació continua essent no sols vàlida sinó imprescindible». Flocel Sabaté.
