El psiquiatre Francesc Tosquelles llegeix el poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater i en fa una interpretació possible: un examen minuciós que li permet il·lustrar el que anomenem la «funció poètica» del llenguatge. La seva aproximació no és ni la d´un lingüista ni la d´un crític literari, sinó la d´un psicoterapeuta que para atenció al discurs de l´altre i cerca en aquesta escolta que el mateix llenguatge reveli «una altra cosa» en la qual qui parla es pugui reconèixer. La singularitat de la lectura de Tosquelles i la força de l´obra de Ferrater conflueixen en aquest volum per oferir-nos un diàleg original i obert, extraordinàriament suggestiu, en el qual la poesia apareix en la seva essència oral, fluint com flueix la veu en una sessió de psicoteràpia. I així descobrim que el llenguatge pot adoptar una altra lògica;una lògica pròpia de cada subjecte i que es mostra a través del treball de la paraula.
