L´autor ens confessa que va trobar la Faghira, la noia del desert, a la Perla, la gran duna de sorra blanca, a Tifariti: "Volia que li transcrivís la seva curta i intensa vida. La vaig convèncer que fos ella mateixa qui l´expliques, i aquí la teniu..." La imperdonable ignomínia del poble espanyol davant del poble sahrauí queda latent com a comú denominador de la hist.ria de la Faghira. Tot li esdevé com a conseqüència d´aquest fet. Per. la vida dona moltes voltes, i la seva és plena d´infortunis, i plena de sorts, i de màgies, que en la creença d´alguns, avui, encara perduren.
