La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d´un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular amb què era conegut dins la topografia urbana el seu barri fins al segle xviii. Les seues institucions, com l´aljama, es troben sota l´autoritat reial, que reconeixia la condició islàmica dels antics andalusins, ara mudèjars («moros») -costums, pràctiques religioses, formes de vida, llengua, vestits i aliments diferenciats dels súbdits cristians i jueus. Poc més de mil habitants mudèjars al bell mig d´una populosa ciutat cristiana que anirà asolint, entre 1370 i 1510, la condició de port mediterràni de primera magnitut, fet que beneficia extraordinariament a la moreria de la ciutat, ara convertida en un actiu centre artesanal i mercantil, i que provoca una gran atracció per a l´important conjunt de la població mudèjar del regne, més d´una quarta part dels valencians al segle XV. Resseguint els 168 documents publicats, el lector pot copsar la vida palpìtant, les ocupacions, els conflictes i les relacions d´una activa comunitat que protagonitza una forma de vida diferent però integrada -o, més aviat, acceptada- dins el regne cristià.
