El capità Davidson dirigeix un campament militar al planeta Athshe, on viuen els criatins, una branca d’evolució de l’espècie humana adaptada completament al planeta. Els criatins viuen en simbiosi amb el seu entorn, una natura exuberant i rica, fins al punt que la paraula que defineix el seu món és bosc. Els criatins somien desperts per teixir els fils de la vida i es relacionen entre ells amb gestos incomprensibles per als terrans. Des de la prepotència i el menyspreu, els terrans exploten sense control els criatins i els recursos, i alimenten un conflicte que està a punt d’esclatar. El nom del món és bosc d’Ursula K. Le Guin és una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l’ésser humà a la Terra. L’obra és una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l’entorn sinó d’altres cultures. Aquesta denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista és més necessària que mai.
