Jenn Díaz explica el seu testimoni colpidor i valent com a víctima de violència masclista i com, amb els anys, n´ha esdevingut una supervivent Als divuit anys Jenn Díaz va patir violència masclista, tan física com psicològica. A través del seu testimoni, explica que el seu procés de víctima ha estat llarg i silenciós per l´estigma que acompanya la paraula víctima, per tots els estereotips que hi havia al seu voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys. «Em va semblar que la categoria de dona maltractada em quedava gran. Com si no la mereixés, perquè la síndrome de la impostora s´escola per llocs insospitats». L´autora alerta que la violència masclista penetra en la societat en múltiples formes, per exemple, avalant i normalitzant les relacions basades en el poder, i cal desmentir els tòpics que l´envolten, com ara que hi ha un perfil de dona més propici a patir-la i que el retrat robot de l´home agressor no existeix.«Hi ha dies en què, quan tot trontolla lleument, encara me´n sento una mica, de víctima: no pas per recrear-m´hi, ni per entregar-me al victimisme del qual s´acusa sovint els feminismes, sinó per enfortir-me, per detectar quines ferides han quedat una mica obertes i de quines eines disposo per continuar endavant, per anar aprenent cada dia».
