Disponibilitat és una paraula una mica envitricollada, d´una sonoritat que s´entrebanca. Si un prova de dir-la en veu alta s´adonará o comprovará que está enganxada, reconstituïda, que abans ha estat trencada;que conté dues parts diferenciables que tanmateix no són gens fácils de diferenciar. Aquesta dualitat queda molt ben representada per la tira fónica de les consonants que la formen. L´oclusiva bilabial sorda o les dentals que se succeeixen li donen un aire dur i paradoxalment desdentegat. Aquest carácter de duresa estática contrasta amb l´oclusiva bilabial sonora i la líquida que, sumades a les vocals tancades, li confegeixen una fluéncia molt afable que quan arriba a l´obertura de la vocal baixa s´acaba tornant un pél rotunda.
