Els poemes d´Ulls de glaÇ es revelen en un món on la llum és l´excepció. Un pou i un ull s´aproximen molt metafóricament. Un ull pot arribar a confondre´s amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, "el goig d´antany", que la intempérie del temps ha glaÇat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaÇ és la consumació i la destil·lació en paper d´un llarg procés d´orfebreria on els mots són la matéria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, grácies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del próleg de MARIA JOSEP ESCRIVA)
