Quan Espanya perd les colònies d´ultramar, l´exèrcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, l´Estat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jurídic d´excepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó d´Estat, que és defensada, si convé, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia de baixa qualitat. D´aquesta manera, el marc jurídic queda en mans d´institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució. Els assassinats de J. F. Kennedy i d´Aldo Moro, el Watergate i certes pràctiques de la Rússia de Putin han estat explicades a partir de l´existència d´un poder que opera en la penombra de les institucions. També l´anomenada Operació Catalunya, el Catalangate, les declaracions de l´exministre Barrionuevo sobre els GAL i tot allò relacionat amb l´excomissari Villarejo acrediten l´existència d´un poder a les clavegueres de l´Estat. La descripció d´un Estat dins de l´Estat que opera impunement al marge de la llei que diu defensar.
