Gloria Anzaldúa (1942-2004) va escriure sempre amb la convicció de que li pertocava pensar què signicava viure a la frontera: la que separa els Estats Units de Mèxic, la de ser lesbiana i mestissa. El fet d´estar situada a la cruïlla entre dos formes de vida i de pertinença la va fer plantejar la manera com la construcció històrica, política i social de la sobirania d´un Estat i de la identitat nacional conguren ferides en els cossos. En aquest sentit, el treball que Anzaldúa va dur a terme va ser una font d´inspiració per als estudis postcolonials i feministes pel fet de dotar-los d´un marc de comprensió que dona compte de la creació d´espais de reproducció de formes d´injustícia i desigualtat que són transversals. La veu de Gloria Anzaldúa ens permet entendre què vol dir pensar des d´una perspectiva postcolonial i feminista i quines noves tensions advenen d´un pensar radical que opera des de la ferida de la frontera.