Rose Ausländer (Czernowitz, Bucovina, 1901 Düsseldorf, 1988) és una de les veus més escruixidores però també més lluminoses de l´Europa del segle xx. Forma part de la tradició jueva nascuda de la diàspora i és un testimoni de la barbàrie i l´holocaust. L´escriptura és una recerca de la identitat per aquesta dona, víctima d´exilis, que va viure quatre anys al gueto de Czernowitz. Escriure li donava força per continuar viva entre la pèrdua múltiple de pàtria, llengua, identitat i família. La seva obra consta de cap a tres mil poemes, que tracten sobre la pàtria, la infantesa i la joventut;el judaisme;la Xoà;l´exili;la llengua com a vehicle d´expressió poètica, com a ofici i com a pàtria, i, finalment, sobre l´amor, sobre la vellesa i la mort. Aquesta selecció, traduïda per Feliu Formosa i amb pròleg de la professora Heike van Lawick, posa a l´abast del lector l´obra d´una de les més grans autores -i víctima de les més grans desgràcies- del segle passat.