Una recerca sobre l´espiritualitat arcaicai la geografia sagrada El 5 d´agost del 1552, a Olot, els cónsols i jurats de la Casa de l´Almoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador Brugats, prohibeixen «lo ball de la sardana y altres balls deshonests». Es el primer registre de l´existéncia de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i les creences establertes per l´Església católica. A partir d´aquest succés, Jordi Bilbeny engega un «gran viatge a la recerca dels fets» que indaga entre els «bocins de mirall» del passat la relació entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatólics, i la dansa catalana per excel·léncia. La sardana i la religió de les bruixes és una obra exhaustiva que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecució a qué va ser sotmesa pels estaments de l´Església i les classes dominants, paral·lela a la que es va dur a terme contra la bruixeria. De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellá del Terri, de l´obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l´imaginari cultural catalá, sempre desvetllant les veritats que s´amaguen més enllá dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l´auténtic carácter d´alguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instáncia, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.
