D´un temps enÇá experimento el fosc plaer de no dormir a les nits: el son se m´ha tornat frágil, trencadís com l´esquelet d´un nadó. per aixó de matinada, a l´hora punta de la lucidesa, em dedico a fotografiar les antenes dels terrats i les copes nues dels arbres: tinc la intuïció que me´n sabran dir alguna cosa, de l´arquitectura rompuda del paradís. el vers del títol, de papasseit, fa molts anys que el duc, com un amulet, a l´infern de l´americana.
