Cruma (1957) i Homes i No (1958) són dues obres teatrals de Manuel de Pedrolo que van tenir una acollida notable quan van ser portades a escena. Tot i que van patir l´assetjament de la censura franquista i les dificultats que condicionaven la representació del teatre catalá d´aquell moment, van ser rebudes com a obres innovadores, que trencaven una dinámica conservadora i fomentaven la creació d´un públic nou i exigent.Deixant de banda la consideració com a teatre de l´absurd -seguint la petja de Samuel Beckett o d´Eugéne Ionesco- o existencialista, l´obra escénica de Manuel de Pedrolo és una exploració de la condició humana, en qué són ben presents la idea de llibertat i una actitud de revolta.Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura d´Anton Carbonell, professor de llengua catalana i literatura a l´IES Castellar de Castellar del Vallés.
