La filla del mar és l´obra en qué Guimerá exposa els mecanismes que funcionen a l´hora de conformar els límits i la periféria d´una comunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferéncia. La dinámica del sacrifici, de l´asfíxia de l´alteritat. El seu nucli és l´aparenÇa, la simulació, la identitat i l´encontre amb l´Altre. L´obra és una incitació a reflexionar sobre l´abséncia d´ancoratge identitari de l´extern en relació a l´actitud excloent de la comunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de l´entremig, de l´espai entre, ni aquí ni allá, sempre fora de lloc.
