La Nova CanÇó és una de les máximes contribucions a la cultura literária, musical i espectacular del país i d´Europa des de mitjans segle XX. Des de la reivindicació augural entre els anys 1959 i 1962, les tendéncies de rebel·lió i de modernitat a partir del 1968 es diversifiquen en diáleg de successives generacions amb els moviments poeticomusicals internacionals. Amb la canÇó des del Mediterrani com a máxima referéncia histórica, a través de la interpretació original i la musicació de poesia clássica i contemporánia. El llibre estudia el panorama dels creadors-intérprets i les diverses creacions en el context geográfic i social: la relació entre la canÇó popular antiga i la moderna;les musicacions dels poetes de referéncia;la relació amb la chanson, la canzone i el folk, el pop i el rock;i els procediments estilístics i temátics, a través de les metáfores cantades ´al vent del món´.