«En la lectura, l´amistat torna de sobte a la seva primera puresa. Aquests amics, si passem la vetllada amb ells, és veritablement perquè en tenim ganes. A ells, almenys, sovint ens reca deixar-los. I quan els hem deixat, cap pensament d aquests que fan malbé l´amistat: ¿què han pensat de nosaltres ¿Potser ens ha faltat tacte ¿Hem agradat i la por de ser oblidats per un altre. Tots aquests tràngols de l´amistat expiren al llindar d´aquesta amistat pura i tranquil.la que és la lectura.» El 1906, Marcel Proust (1871-1922) va escriure Sobre la lectura, que si bé va ser pensat inicialment com un prefaci per a la traducció que va fer de Sèsam i els lliris de John Ruskin, va obtenir immediatament, per la seva densitat i riquesa, un gran ressò com a assaig independent. Aquest text que Proust va recollir posteriorment a Pastiches et Mélanges és una defensa apassionada de la lectura i una reflexió sobre el poder que tenen els llibres en la nostra vida. Preludi sovint paral.lel de l estil de la Recerca, conté el germen essencial de la seva teoria estètica.
