Va ser, secret, un rusc vermell: magrana supervivent del darrer esplet. Avui, en canvi, és el cadàver d´una fruita: per dins, conserva un gruix de grans desfets, negrós, velat de podridura blanca. I, com la sang que es va escorrent del xai penjat, se n´ha escolat el suc vinós fins a l´última gota. Fosca, ingràvida, la carcassa unes bastes castanyoles branda agafada al branquilló espinós, deixada de la mà de déu del vent.
