Al bosc, neixen les plantes, arriben les pluges i els incendis, i de tant en tant se sent l´eco d´una destral, com si marqués el ritme d´uns poemes que volen fixar les coses que ens importen abans de la tempesta definitiva. En aquest escenari, que és real i figurat, se senten les veus de la natura i les ombres dels poetes i pintors que l´han celebrat abans. Passen les estacions, però sempre queden els records d´una vida viscuda, com un eco que ressona i que adverteix de la tempesta, perquè com diu un vers del llibre «tot avança lleument vers la claror i la mort». Tant és d´on ve la boira i quin miracle empeny l´olor del romaní: la nit raspalla els núvols i les gotes de pluja s´arrengleren als ràfecs, transparents i rodones, condemnades a caure. No cal saber res més de tantes coses gràcils, perquè en aquest instant només això és veritat: tot avança lleument vers la claror i la mort. Llibre de poemes. Pròleg de Jordi Llavina
