Si entra boira no tendré on anar és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot all. que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l´autor. També és l´expressió de la seva fidelitat a aquests somnis, ideals i amors. Cada poema és la conseqüència de deixar fluir les músiques i els gemecs de l´esperit. El títol vol expressar el sentiment d´indefensió nascut del fet d´haver anat envellint sense haver vist que es complissin les il·lusions de viure en un món millor i en una terra menys desnaturalitzada i més lliure.á Primer ens usurparen els boscs, les reserves d´aigua dolça, el llegat dels difunts, els mocadors de seda i els himnes de la tribu;ens usurparen escenaris, efemèrides, jardins, la força dels arguments, els remeis contra les penes d´amor. Demà tot serà seu. Entraran dins les cases i ens llançaran al fang.
