"La solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a la seva mare en cada càntic de recança trasbalsa el lector. I ho fa perquè l´autora escriu des del dolor i de l´enyorament, amb una parla encara desolada, per. no pas tremolosa, perquè ha establert aquella mínima distància que permet transformar l´experiència commocionant d´una mort familiar en experiència poètica universal". (Del pròleg de Quim Español).
