Obtingué el Premi Andrómina dins els Premis Octubre del1975. Aquesta emblemática obra ens revela el món d´Altea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badiamolt gran» -la primera frase del llibre- ens trasllada la mágia i la tendresa amb qué s´acompanyen els records. Més enllá d´un memorialisme reeixit, l´obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat -una fase de la vida- és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig mágica, mig mística, amb sentiments oceánics, amb una tendéncia a la heroïficació de l´entorn... La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, l´autora no ho fa des de la distáncia, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biográfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar...