"A passes cegues per la terra" de Leib Ròkhman és una obra descomunal en cada aspecte que conté. És la gran novel·la ídix, un viatge equiparable a l´"Ulisses" de Joyce, "2666" de Bolaño o "La muntanya màgica" de Thomas Mann. Només que està concebuda en una llengua que desapareix en el moment que el seu autor escriu. I és un llibre perquè els morts sàpiguen el destí dels supervivents. El seu protagonista no ha pogut tornar a casa seva, a Polònia, després de la devastació. És una altra gent que l´ocupa, aquells que fins ara eren veïns. Comença a deambular per tot Europa: Lodj, Lausana, Amsterdam, Offenbach, Roma. Un periple expressionista que diu l´absurd de l´època que vindrà després. Llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural. De què han dit els llibres des d´Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Al costat de Proust, Woolf i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l´havia vist