Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la mem.ria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana. Quan s´esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d´existir;aleshores a l´autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l´esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les hist.ries que s´hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per una temps que s´acaba, per. que omple d´humor i de tendresa un temps que tot just comença.á Un llibre d´una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la mem.ria dels lectors. La mare mirava per la finestra, per. no sabria dir què mirava. S´estava allà, com cada dia, al menjador de la casa familiar de la plaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca d´orelles, amb les mans agafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis closos i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, més enllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia grans complicacions de salut i semblava estar en bona forma;en la bona forma física que pot estar algú que ha fet noranta-vuit anys i es passa el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podia semblar que fos com abans, com sempre, per. res no era igual. Les paraules s´havien esborrat. Totes. El diccionari sencer.
