Basada en les peripècies d´una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una hist.ria real plena d´emocions, d´humor i de tensions en la qual l´autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d´imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l´estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d´Aiguaviva i els anys d´internat al Collell. á «De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d´anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d´anar-li a dir bona nit, fos l´hora que fos, perquè ella no s´adormia fins que l´últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n´hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta: ?Bona nit ?començava a dir quan trèiem el cap?. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».
