L´Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L´ávia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Peró ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l´instint de la supervivéncia va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l´alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monárquics i els lerrouxistes s´organitzen i l´estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d´incerteses, peró també de grans il·lusions i esperances. I la família de l´Albert viu les violentes contradiccions d´una época convulsa que desemboca en la Setmana Trágica del 1909. Barcelona será una rosa de foc peró també una rosa de cendra. «Escoltava l´Enric, escoltava el pare, escoltava l´Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables pirómans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no l´havien sabut apagar, sí, amb tothom, peró també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s´adonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu». Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
