Setè dels 8 volums de la nova Hist.ria de la literatura catalana. Una hist.ria amb una visió innovadora i clara. Serà la primera hist.ria de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria El setè volum, Literatura contemporània (III). Del 1922 al 1959, enllaça amb l´anterior volum, al qual està indestriablement lligat i complementa. Si fins ara la Guerra Civil Espanyola fixava una frontera ineludible, aquest nou volum reinterpreta les sinergies literàries del període. I si bé el determinisme bèl·lic donarà lloc, inevitablement, a una literatura de guerra i exili, també podem constatar que tot i el trencament que representa la guerra, hi haurà propostes estètiques que evolucionaran i es diversificaran malgrat la guerra. Des del resistencialisme interior hi ha una voluntat d´enllaç, de continuïtat i de reivindicació estètica d´aquest passat com una manera de superar les conseqüències de la guerra. El debat sobre simbolisme i postsimbolisme és un exemple clar d´aquesta evolució estètica. El nom i l´obra de Carles Riba són referent central i indispensable de tot el període. Per aix. l´any de la seva mort tanca la cronologia d´aquest volum, que s´inicia el 1922, amb la crisi del Noucentisme. Autors com Foix, Pla, Sagarra, Espriu, Rodoreda, Villalonga i Calders, hi són àmpliament tractats.
