Els pagesos eren considerats pels tractadistes medievals com la base que sostenia la pesada còrpora de la societat, però mes enllà d´aquestes imatges, ja fa dos o tres dècades que els historiadors valencians van començar a prestar atenció als llauradors, amb una voluntat de renovació científica lligada, també, a la reivindicació del seu paper històric. Aquest llibre és fruit de l´itinerari historiogràfic de l´«escola valenciana» de medievalistes, una aproximació als camperols del País Valencià com a grup social configurat al voltant del treball i de les condicions en que tenia lloc, sobre-tot les formes de desigualtat i de dominació, però integrant-hi alhora els factors «immaterials», com els marcs legals, els llaços comunitaris i familiars o, fins i tot, els usos del llenguatge, sense els quals no es faria intel·ligible la seua realitat «material».