Aquest estudi clàssic sobre l´actuació, les actituds i les bases doctrinals de l´Església Catòlica al País Valencià durant la dictadura franquista aporta molta llum sobre la dinàmica interna i les relacions externes d´una institució que fou un puntal del règim. Destaca especialment els lligams ordits per l´Església amb determinats grups benestants i la pugna per reservar-se un espai d´actuació propi a través de la beneficència i l´obra social. Però el treball de Ramiro Reig i Josep Picó va molt més enllà, i traça un vast quadre de les tensions i lluites que varen precipitar, en l´escenari del País Valencià, l´agonia del franquisme, el sorgiment d´un potent moviment obrer, l´efervescència universitària, el dinamisme del nou valencianisme i les iniciatives de l´oposició política. Es descriuen ací les claus d´un procés de descomposició final, enmig d´un canvi social decisiu, que precipità la fi d´una relació privilegiada, així com les limitacions i la impotència d´una burgesia col·laboracionista, al si de la qual les actituds democràtiques foren sempre minoritàries.
