«Que potser voleu un gat En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte i sense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de la novel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador ser espectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a poc aquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor del temps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d´estimar Fins que el narrador s´adona que el gat també l´observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa com un miracle. D´aquí ve El darrer dia, i d´abandonar una casa on s´ha viscut força temps. I de rellegir Txékhov. Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona Jordi Coca novel·la la vida d´un gat.
