«Per a tu construiré un petit paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses». Amb la voluntat expressa d´allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del naixement l´Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s´assegura que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat de coneixements. La concepció distorsionada de l´exterior en què creix, per., té conseqüències importants quan l´Espardenya, un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real ?els amics, el moviment estudiantil, l´amor, la pobresa?á i ha d´afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l´ideal i la realitat. A La veu melodiosa (1987), Montserrat Roig, amb un to simb.lic i un gran alè poètic, indaga en la consciència individual i col·lectiva a partir d´un personatge universal, l´Espardenya ?barreja del Càndid volterià, del príncep Mixkin de Dostoievski i del Job bíblic?, una novel·la original i única en la seva traject.ria. "Novel·la original, única en la traject.ria de Montserrat Roig. L´autora va buscar i trobar una nova forma de narrar el mal que hi ha darrere els genocidis, l´extermini, la injustícia que clama al cel, l´horror tan incommensurable com el mateix Déu i el miracle de seguir creient per tornar a crear una vegada més, encara millor." Betsabé Garcia
