En Tintín aquesta vegada viatjará cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l´origen d´un poderós verí que fa embogir. Allí s´enfronta a una banda terrible de traficants d´opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s´acaba mantenen el lector en suspens. Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtiéme que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l´Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellá dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l´aconsellava que s´informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinés Txang-Txong-Jen, estudiant d´art a l´Académia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconéixer el jove Txang en el noi xinés amic de Tintín.) Grácies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tópics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L´amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real. Aquest és el primer álbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar
