El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català.Després que una mare que amaga problemes amb l´alcohol desaparegui en un poblet aïllat, a cavall del Pallars i l´Alt Urgell, durant una forta tempesta de neu, el seu fill gran, en Miquel, es passa l´hivern cercant-la. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l´expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L´enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s´entrellaça amb l´enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent. D´una sobrietat punyent i una empatia subtil, en aquesta narració s´articulen hàbilment la tensió que generen el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l´emoció devastadora que Tóibín conté sempre amb tanta cura.
