Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d´arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l´amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l´Oest, i viu esperant alguna cosa que l´elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d´implicar-se en política, amb ella experimentarà l´amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l´accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s´enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d´aquesta corrent que l´arrossegarà fins al cas Scala. Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d´aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d´intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte
