Marcel Proust no hauria arribat tan lluny en l´escriptura de la seva obra mestra sense l´ajuda d´una dona a l´ombra: Céleste Albaret. Ella el va atendre amb cura i devoció durant nou anys fins al dia de la seva mort. Ingènua, però alhora intel·ligent i refinada, i dotada d´una infinita paciència i intuïció, Céleste va fer de secretària, missatgera, serventa, mare i font d´inspiració. Aviat Marcel i Céleste es van fer indispensables l´un per a l´altre: una relació que no va estar exempta de tibantors i que va derivar en una amistat profunda i fructífera.
