«Rotija és gairebé un exercici d´exorcisme, el conjur premonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desaparició del desig. No es tracta, però, d´inspirar compassió. No és un lament confessional, sinó l´escriptura com a diversió i, per què no , burla d´un mateix», del pròleg de Joan Rius Miralles.
