Un home reposa inert en un llit d´hospital després d´haver patit un ictus. Una dona l´observa, corpresa, des d´una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s´ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d´un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà. Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l´origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s´escriuen, aquesta obra transita per l´existència d´una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l´amor.
