Una novel·la profundament optimista, viva, palpable, que es va enroscant a poc a poc entorn del lector fins a endur-se´l mar endins.«Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola;una dona sola al costat del mar és l´infinit.» La Joana és una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor després d´haver deixat enrere una feina de prestigi i responsabilitat. A més de dibuixar figures a la sorra i de trobar-hi objectes perduts, es passa llargues hores pensant en la seva història vital i en el sentit de l´existència. Totes aquestes reflexions les deixarà escrites per explicar el món a la seva filla de set anys, la Maria. Amb la remor del mar i la memòria de fons, la Joana recull en aquest quadern històries molt diverses: converses surrealistes amb el seu home, en Jofre;la correspondència amb la seva amiga Lenka, que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren d´Erasmus a Anglaterra;els diaris de la nona, l´àvia morta;contes plens de tendresa... i molts d´altres retalls que completen aquest calidoscopi vital. «A través de petites finestres de nostàlgia, ens mostra una història plena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereïdorament fràgil. Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més.» Laia Fàbregas «Una sensibilitat que ens permet sentir la dolça cremor de pols daurada que queda als dits després d´haver retingut, per un instant, la veritat d´allò que som: fràgils ombres caminant amb urgència.» Ana María Moix «Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-la llegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat.» Ricard Ruiz Garzón «És com la poma vermella de la Blancaneu: hi ha dins seu una ingenuïtat malvada que aflora lentament. L´escriptura simula transparència, nostàlgia, brillantor, i no obstant està carregada de força, ràbia i arrels.» Constantino Bértolo
