Una novel·la sobre la frustració que molts de catalans senten després del Procés. Per l´autor de La casa de foc (Premi Proa de novel·la i Premi Llibreter).Després d´una vida dedicada a l´ensenyament, dos professors de secundària la Marina i en Carles celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s´interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys, tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s´encaren al desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d´alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés recull el batec humà de l´independentisme en una novel·la valenta, de lectura obligada. «La novel·la de Serés és un acte d´honestedat. És atrevir-se a dir el que d´altres callen. És retreure als polítics la seva irresponsabilitat. És un exercici de llibertat i de valentia. El que no resulta fàcil, i encara menys a partir d´una novel·la ben escrita.» Màrius Carol, La Vanguardia