A mesura que turbulències de tota mena caracteritzen predominantment el nostre clima contemporani, van guanyant centralitat una sèrie d´actituds i obres que, al llarg del segle xx, han conreat la poètica del silenci i han estat capaces d´interpretar, a través d´ella, la realitat ca.tica i fugissera de la nostra època. El prop.sit d´aquestes pàgines és intentar desentranyar algunes de les claus d´aquest tarannà alternatiu.El text s´estructura a partir de deu estudis breus sobre temes centrals en l´art i en l´arquitectura contemporània, i sobre protagonistes destacats que han fet de la mesura un ingredient substancial de la seva obra: Jorge Luis Borges, Ludwig Mies van der Rohe, Yasujirō Ozu, Mark Rothko i Jorge Oteiza.Més enllà de les importants diferències geogràfiques i culturals que separen les temàtiques que tracten, hi ha un tret comú en totes elles: el rebuig de l´art entès com una agressió histèrica als sentits, tal com és promogut per la pseudocultura mediàtica, i ùen contra sevaù l´afirmació d´una interpretació artística de la realitat com a reflexió profunda i eloqüent, destinada a intentar rev
