«LA VERGONYA ÉS L´ESTAT AFECTIU ELEMENTAL MÉS GRAN DEL NOSTRE TEMPS. JA NO ES CRIDA CONTRA LA INJUSTÍCIA, L´ARBITRARIETAT, LA DESIGUALTAT. ES BRAMA CONTRA LA VERGONYA.» Ens avergonyim de les accions dels governs i els estats, passem vergonya pels nostres privilegis quan veiem els que no tenen gairebé res, ens cau la cara de vergonya per la salut del nostre planeta i per com l´estem destrossant, són vergonyosos els reiterats comportaments masclistes o racistes. També podem avergonyir- nos dels nostres orígens, de la nostra classe social, del nostre comportament. Marx proclamava que la vergonya és revolucionària. Perquè aquest sentiment profund sorgeix com a testimoni de la nostra responsabilitat. No ens porta només a una certa tristor o al tancament en nosaltres mateixos, sinó que pot portar-nos més enllà i encendre dins nostre la indignació, la ira, una energia que pot transformar. En aquest assaig cultural, Frédéric Gros explora les profunditats d´un sentiment que tots coneixem i que es pot reivindicar com la guspira de la rebel·lió. I ho fa acompanyat de les lectures de, entre altres, Primo Levi, Annie Ernaux, Virginie Despentes o James Baldwin. De l´autor de _Desobeir_ i de _Caminar, una filosofia_. TRADUCCIÓ D´ANDREU GOMILA.