«EL FINAL DE CDC ÉS AQUELLA HISTÒRIA ON GAIREBÉ RES SURT COM ESTAVA PREVIST. ÉS UNA HISTÒRIA D´IDEALS, DE LLUITES PEL PODER, D´AMBICIONS, DE CORRUPCIÓ I DE SILENCIS, QUE, AL CAPDAVALL, HAN CAPGIRAT EL PAISATGE POLÍTIC DE LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI.» Fundada a l´entorn de Jordi Pujol l´any 1974, Convergència Democràtica de Catalunya és una història d´èxit i fracàs. D´èxit perquè va governar la Generalitat durant vint-i-tres anys seguits, va posar les bases del que és avui l´autonomia catalana, va ser clau en la política espanyola i va liderar els inicis del Procés;i de fracàs perquè, de mica en mica, va anar perdent el poder acumulat durant dècades i, castigada per la corrupció, va col·lapsar com a projecte polític fins al punt de decidir la seva pròpia dissolució. Després d´això els partits que l´han succeït -el principal, Junts per Catalunya- no han assumit la seva pràctica política ni han defensat obertament el seu llegat;al contrari, han transformat els seus postulats ideològics fins a ser gairebé irreconeixibles. Núria Orriols Guiu, redactora de la secció de política del diari _Ara_, ha treballat durant més de dos anys entrevistant protagonistes d´aquesta història per donar resposta a tres qu estions: a què es deu la mutació ideològica de Convergència;què la porta a la seva pròpia dissolució com a partit i quines són les claus de la transformació posterior d´aquest espai polític. ¿Metamorfosi o extinció
