Jo podria haver mort en aquell balcó d´un sisè, caminant sobre la barana. El buit, quan s´atansa, s´arruga igual que un cor, i et dediques a tibar-lo. El traç carbó del tren es destinta en via morta, tot el que es tanca davant s´obre darrere. La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obert boca avall, com una teulada, i a sota els mots, els crits dels quals els altres crits es desentenen. Dels germans va morir primer qui més volia viure. Has de callar perquè t´escoltin, com una mar que es para. «Pedal de l´home mort», de Txema Martínez Txema Martínez (Lleida, 1972) ha publicat els llibres de poemes Ulls d´ombra (1997), La nit sense alba (2000), Sentit (2003), L´arrel i la pluja (2008), Dol (premi Josep Maria Llompart-Cavall Verd de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana al millor llibre de poemes del 2012) i Maria (2020), a més d´algunes plaquettes, com ara Kommos (en versions eslovena i anglesa). Ha obtingut, entre d´altres, els premis Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma, Ausiàs March de Gandia, Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba. Va reunir una tria dels seus articles de premsa a Les cendres (Moll, 2005). Ha traduït al català tots els sonets de Shakespeare (premi Jordi Domènech, 2010) i la poesia completa d´Edgar A. Poe (2016). Poemes seus han estat traduïts a una quinzena d´idiomes i publicats en revistes, antologies o en diversos suports digitals. Antonio Cabrera va seleccionar i traduir al castellà una seixantena dels seus poemes (En ausencia).