"Els Cantos" d’Ezra Pound es consideren una de les fites més significatives de la poesia moderna del segle XX. Amb aquesta obra escrita al llarg de més de mig segle, Pound va voler construir un poema èpic que no es limités a un sol poble i llengua, sinó a la humanitat en el seu conjunt. Es tracta d’una epopeia sense argument, que no s’estructura en una seqüència lògica i cronològica, sinó que parteix d’associacions, lectures, records i es presenta en un llenguatge àgil, polifacètic i poliglot que intenta seguir el ritme de la velocitat amb què neixen i passen els pensaments per la ment. Un flux simfònic incessant, la polifonia universal de la veu d’un sol home. Aquesta traducció reuneix per primera vegada la totalitat d’"Els Cantos" en català, inclosos els «Cantos pòstums», que plegats constitueixen una obra intensa i estimulant d’una importància cabdal. El poeta i assagista americà Ezra Pound (Hailey, 1885 – Venècia, 1972) va arribar a Europa el 1898 i es va instal·lar a Londres, on va conèixer Yeats, Eliot i Hulme, entre d’altres. El 1920 es va traslladar a París i més endavant a Rapallo. Entre els seus coneguts s’hi trobaven Joyce, Hemingway i Cocteau. Durant la Segona Guerra Mundial va emetre programes per a Radio Roma, motiu pel qual va ser jutjat per traïció a Washington. Declarat dement, el van internar en un psiquiàtric, on va viure durant tretze anys. El 1958 en va sortir i va tornar a Itàlia, on va morir el 1972. Entre les seves obres principals destaquen "Els Cantos", "Collected Shorter Poems", "Translations", "The Confucian Odes", "Literary Essays", "Guide to Kulchur", "Selected Prose" i "ABC of Reading".
