Alícia, una dona de cinquanta-dos anys, de professió fotògrafa, viatja a Menorca per cobrir un reportatge sobre l´illa del Llatzeret, una fortificació sanitària ara obsoleta que serví de reclusió temporal als viatgers que venien de lluny i pretenien entrar a la Península. Uns imprevistos aliens a la seva responsabilitat l´obliguen a quedar-s´hi més dies dels que havia planificat. En un hotel fora de temporada, lluny de l´entorn quotidià, sorpresa per aquesta immobilitat sobtada, atordida i suggestionada per una atmosfera que la sobrepassa, inicia un procés d´introspecció que la portarà a enfrontar-se a unes pulsions molt primàries, desconegudes, sovint antagòniques, que forcegen en el seu interior. Així, on semblaria que no passa res, resulta, tanmateix, que hi passa de tot. La necessitat parla d´un procés de reconeixement que demana assumir una identitat definida per uns conflictes i la inseguretat a l´hora de voler-los ordenar. Aquesta recerca es resoldrà amb una necessària voluntat de renovació. Una experiència vital que condueix a un estat de commoció sense el qual no seria possible la construcció estètica. Pasqual Farràs (Solsona, 1959) és llicenciat en Filologia Catalana i ha exercit de professor de Llengua i Literatura. A partir dels trenta anys inicià un projecte literari que fins ara s´ha concretat en La mort del fabulador (1999), El vigilant i les coses (2009, publicada per Edicions de 1984 i finalista del premi Crexells 2010), i La necessitat. Aquest cicle narratiu quedarà tancat amb La vida a la frontera.
