L´obra poètica de Sandro Penna és una de les més importants del Novecento italià. Considerat algun cop com el Kavafis italià, la seva poesia obertament homoeròtica, tan aparentment cristal·lina i plena d´una estranya joia de viure, va ser molt admirada per Pasolini, que el considerava el millor poeta viu del país transalpí. Amb Si la vida sabés l´amor meu oferim al lector català totes les poesies que el mateix poeta va triar, pocs anys abans de morir, com a testament literari. Són, parafrasejant l´autor, les que més valorava i les que volia deixar per a la posteritat, si la posteritat existís. La ciutat meva era buida a l´albada, ciutat plena del meu desig total. Però el meu cant d´amor, el més real, era pel món una cançó ignorada. Nascut a Perusa l´any 1906, va passar gran part de la seva vida a Roma, amb la seva mare. Obertament homosexual, Penna, que va viure sota el feixisme i el catolicisme la repressió més asfixiant, va patir una depressió profunda tot al llarg de la seva vida que li va impedir mantenir relacions personals sanes o treballar amb una certa continuïtat. Comptable, corrector de galerades, marxant, venedor d´embotits, rellotges i rampoines, va viure en la misèria més absoluta, per bé que de seguida es va fer un nom entre els poetes italians més reconeguts. Tot i guanyar els premis més destacats del país (Premi Viareggio per Poesie, 1956;Premi Fiuggi per Tutte le poesie, 1970;Premi Bagutta per Stranezze, 1977), va morir l´any 1977, sol i pobre, a la casa que havia compartit amb la seva mare.
