El 22 de febrer de 1943, la virtuosa del violí Nejiko Suwa rep de mans de Joseph Goebbels un Stradivarius a l´ambaixada japonesa a Berlín, en una cerimònia que segella l´aliança entre el Reich i l´imperi del Japó. Darrere d´aquesta operació d´alta diplomàcia hi ha el sinistre Herbert Gerigk, antisemita furibund al capdavant del Sonderstab Musik, que s´encarrega de perseguir els músics jueus, fer-los detenir i confiscar-ne els instruments. Gerigk ha aconseguit convèncer Goebbels que la música és l´art germànic per excel·lència i que ha de ser al cor de la propaganda nazi. La jove Nejiko en serà una baula més, malgrat no entendre les tensions que agiten Europa. Però, tot i el seu talent, la Nejiko no aconsegueix fer brollar de l´instrument el so magnífic que s´esperaria d´un Stradivarius. ¿És per la distància amb què viu el patiment d´aquesta Europa en flames que l´havia acollit per perfeccionar el seu art amb els millors mestres Diuen que els violins tenen memòria, que la fusta enregistra les sonoritats i les emocions dels músics que la fan vibrar. ¿És per això, potser ¿A qui havia pertangut aquest violí L´Stradivarius de Goebbels ho és tot alhora: novel·la històrica, d´intriga i de formació. Iacono reflexiona sobre els turbulents lligams entre l´art i el poder: ¿un artista només està compromès amb el seu art ¿Es pot abstreure de la història ¿Com aconseguir que els règims dictatorials no se n´apropiïn Yoann Iacono (Bordeus, 1980), alt funcionari i assessor polític, ha escrit aquesta primera novel·la, basada en fets reals, després d´anys d´investigació recorrent els arxius de França, els Estats Units, Alemanya i el Japó. Amb un finíssim rigor històric, l´autor ens permet de reviure amb els seus protagonistes aquest segment de l´agitada història del segle XX que va des de la Segona Guerra Mundial i la guerra freda fins a l´actualitat.
