L´estiu de 1983 va ser una mica atípic. No havia acabat els estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i havia entrat a treballar a la redacció del Punt Diari, on el cinema era una secció perifèrica. El diari, però, m´oferia la possibilitat de poder escriure crítica i d´entrar als cinemes sense pagar. Dos anys abans, havia estat declarat excedente de cupo i, per tant, no havia de fer el servei militar, aleshores obligatori. D´ençà d´aquell moment, vaig tenir clar que havia d´estalviar i tenir prou diners per poder anar a fer el meu servei militar a París. Acompanyat d´un amic de tota la vida, i sense gaires francs a la butxaca, l´autor va viure un any a París, que va invertir en la lectura de Balzac i en llargues sessions a la Cinémathèque francesa i en tot de cinemes de la ciutat. Aviat va entendre que només li calia estar despert davant el que oferiria una ciutat que no trigaria a aparèixer com un laberint inesgotable. Gràcies a les meves pors i indecisions, vaig viure uns quants mesos atrapat dins múltiples ficcions, vaig sentir-me perdut en els mons imaginaris de moltes pel·lícules i novel·les. En lloc de tenir ganes de menjar-me París, vaig tenir ganes de veure-ho tot per poder-ho explicar algun dia. No vaig triomfar però vaig aprendre.
